1 de Junio de 2011.
– Vora la solemne i enlluernadora imatge del riu Ebre, els artistes i escriptors del Montsià i comarques veïnes han tornat a viure una emotiva jornada de confraternitat

– L'ampostí Robert Rallo, ànima d'aquestes trobades, havia confeccionat per aquesta ocasió un programa fascinant i emotiu alhora amb començament i acabament a Amposta, capital de la comarca.

Crònica de Cèsar Pastor                       Fotografies de Francesc Basco
Atenent la convocatòria del bon amic i expert relacions públiques Robert Rallo i Fosch, i amb l'ànima curulla d'emoció com sempre que visitem la comarca del Montsià, emprenem viatge per carretera en direcció a Amposta. Hi anem amb l'excel•lent periodista Francesc Basco i el no menys excel·lent pintor Tomàs Olivar. El lloc de reunió és la Casa Consistorial ampostina, ubicada a la recol·lecta plaça Espanya davant mateix de l'església parroquial. Allí ens trobem amb Emili Bonet, Amàlia Batalla, Dolors Espuny, Joan Panisello, Maria Jesús Andreu, Joan Rebull i tants i tants altres col•legues i amics que ens reben, com sempre, amb espontània delicadesa i afabilitat. La trobada començà a les 10,30 del matí, al vestíbul de l'Ajuntament, on ens fou ofert un saborós vernissatge i una bossa carregada d'obsequis com a record de la jornada. Entre aquests obsequis destaquen un preciós llibre titulat "Atenció al tren.–Un recorregut sentimental pels camins de ferro". Es tracta d'una obra editada per la Fundació Caixa Tarragona, amb profusió de fotografies antigues que mostren imatges dels temps romàntics dels ferrocarrils catalans i espanyols. Un altre obsequi consisteix en una magnífica reproducció de l'obra escultòrica "El agua", cedida pel polifacètic artista Emili Bonet. L'obra original forma part de la Fundació Privada Emili Bonet Casanova, que tan amorosament promou i engrandeix ell mateix a la seva finca "Torrecinta" que ja hem visitat alguna vegada. Testimonis singulars i excepcionals d'aquest primer acte de la diada foren els gegants de la ciutat que decoren el magnífic vestíbul de l'Ajuntament ampostí.

El grup d'artistes durant la recepció a l'Ajuntament

RECEPCIÓ OFICIAL AL SALÓ D'ACTES MUNICIPAL
Després del suculent vernissatge, la seixantena de persones assistents fórem rebudes de manera oficial al saló d'actes de l'Ajuntament, on Robert Rallo, es felicità i ens felicità amb ocasió d'aquesta trobada que contribueix a fomentar el contacte entre nosaltres, tot intercanviant idees i experiències, però posà més èmfasi en assegurar que el fet de gaudir del paisatge del Delta és superior a qualsevol xerrada sobre pintura o poesia. Seguidament, en absència de l'Alcalde per motius del seu càrrec, ens donà la benvinguda la regidora de Cultura Mari Mar Panisello, qui en amables frases mostrà la seva satisfacció per aquesta diada de confraternitat artística i literària i ens estimulà a seguir treballant amb dedicació il•lusionada per la nostra cultura. També agraí a Robert Rallo la tenacitat i entusiasme que sempre esmerça en la programació i organització d'aquestes trobades.

A continuació tots els assistents ens adreçàrem al lloc on ens esperava l'autocar que havia de portar-nos en un exquisit itinerari pel Delta de l'Ebre. Ens acompanya el jove guia professional, Sergi Cabrera, que amb soltesa i eficàcia va explicant a través dels altaveus les característiques de la flora i la fauna de la ribera, així com del cultiu de l'arròs i els origens dels assentaments humans a la planura deltaica.

Mar Panisello i Robert Rallo donen la benvinguda als artistes

EL NOU PONT SOBRE L'EBRE, UNA AUTÈNTICA MERAVELLA
Arribem a Deltebre. L'autocar s'atura vora el riu. Baixem a terra i travessem a peu el sensacional pont nou entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. De sobte quedem bocabadats davant la insospitada fastuositat d'aquell pont, sobretot de la part peatonal que sembla talment pavimentada amb moqueta i dotada de bancs per seure i una mena d'otomanes per estirar-se a prendre el sol dalt del pont. Havíem vist aquesta obra quan estava en construcció, però mai no hauríem imaginat que hi estés planificada tanta sumptuositat. Per cert que aquest pont, tan desitjat durant dècades pels habitants de la zona, ha vingut a jubilar els antics transbordadors, no sense recança sentimental, ja que amb la retirada d'aquests transbordadors es clou un llarg cicle de la història riberenca. Seria bo de conservar algun d'aquests transbordadors, si més no, com un altre atractiu turístic dels molts que ja ofereix el Delta.

LA LLACUNA DE LA TANCADA
En reprendre la marxa anem cap a un dels miradors existents sobre la llacuna de La Tancada per contemplar d'allí estant la diversitat d'aus aquàtiques que hi tenen un acollidor hàbitat i a més a més protegit per les normes del Parc Natural del Delta. Ens embadalim contemplant les volades de flamencs, ànecs silvestres, fotges i altres espècies d'ocells que arriben procedents dels països del nord d'Europa per estiuejar, nidificar i reproduir-se al Delta. I molt a prop d'allí admirem amb nostàlgia algunes de les poques barraques típiques de la ribera que han sobreviscut al corcó del progrés i a l'evolució dels costums. També convindria cuidar la conservació d'aquestes modestes construccions com un testimoni històric dels primitius habitacles humans a la ribera.

DINAR A POBLENOU
A tot això ja s'ha fet l'hora de tovalles i tovallons. L'autocar ens deixa ara al Poblenou del Delta davant mateix del restaurant Paquita, on ens serveixen un dinar opípar, gairebé pantagruèlic a base d'un variat assortit de marisc i peix exquisit de la mar de l'Ebre, tot ben regat amb selectes brous del Priorat i de la Terra Alta. A les diverses taules del menjador l'animació, l'alegria i el bon humor són ostensibles. Tothom explica les seves impressions sobre la diada, sobre la bellesa portentosa d'aquest Delta que tots els assistents portem dins dels nostres cors. Tots i cadascun dels presents hem fet el nostre personal tribut a l'exaltació d'aquesta terra riberenca, ja sigui en forma de literatura, pintura, escultura, periodisme, fotografia o en qualsevol altra mena de manifestació artística. A l'acabament del dinar no manca el brindis ritual amb una copa de cava.

Els gegants de la ciutat presideixen el vernissatge

ELS ULLALS DE BALTASAR
El darrer lloc visitat al Delta són els Ullals de Baltasar, un indret d'una bellesa excepcional i indescriptible, que per si sol mereixeria l'honor d'una crònica monogràfica. Les obres de condicionament portades a terme recentment han convertit els Ullals i el seu entorn en un jardí paradisíac, amb un perceptible sabor poètic, i per descomptat és actualment un dels racons més encisadors de tot el Delta. S'hi han obert camins carregats de romanticisme per fer-hi tranquil·les i llargues passejades entre els majestuosos eucaliptus i les exuberants vorades d'altissims canyissers, i sempre amb la proximitat de l'aigua riallera que corre per les sèquies i els canals. Un autèntic regal per als amants de la quietud i per als enamorats i molt adient per practicar-hi alguna estona de meditació filosòfica i transcendental.

L'HORA DELS ADÉUS
El final de la trobada té lloc a la luxosa cafeteria Versalles, al centre mateix d'Amposta, la ciutat amfitriona. Allí ens acomiadem els uns dels altres amb el general desig de retrobar-nos l'any vinent, si a Déu plau. I en la ment d'alguns resonen les notes sublims del "Vals de les candeles", que es féu famós a la pel·lícula "El pont de Waterloo".

Esperarem, doncs, que Robert Rallo ens convoqui novament a tots plegats. ¡Que no hi manqui ningú!

Cèsar Pastor

DESCRIPCIÓN DEL BOCETO “EL AGUA” En la foto, el artista Emili Bonet muestra el boceto correspondiente a una de las obras destinadas para el proyecto de la Fundación privada Emili Bonet Casanova, en el Gran Jardín de Esculturas que está previsto ubicar en la finca Torrecinta, en Amposta. Este boceto fue obsequiado a los asistentes a la Trobada d’Artistes i Escriptors al Montsià, detalle que agradecieron. Emili Bonet describe su obra en los siguientes términos: El agua es fuente de vida, y como todo ser vivo está en perpetuo movimiento que, en todos los ríos, va desde su nacimiento hasta su cesión al mar. La figura de la mujer, que representa al agua, está también en un perfecto movimiento de todas sus partes. Desde la cabeza, pasando por el cuerpo con la columna vertebral doblada, los brazos y las piernas, con lo cual el cuerpo está en movimiento constante y armónico. La obra en bronce – comenta Bonet – se realizará a tamaño superior, al natural, y se instalará en medio de un estanque o un departamento con agua. Desde la base de la espalda de la mujer saldrá un chorro de líquido elemento en varias direcciones que den la impresión de que la figura se mueve por medio del impulso del agua, al tiempo que la suspende flotando. Su contemplación se puede convertir en un magnifico espectáculo visual.

---

GALERÍA VIRTUAL.

Dues artistes prenen al son dalt del pont nou

Barraca típica del Delta, que ha sobreviscut al corcó del progrès

Mirador sobre la llacuna de La Tancada

Un dels broladors dels Ullals de Baltasar

Un camí paradisíac dels Ullals

L'Ebre vist des del pont nou