Texte de F. Basco Gracià

"Pere Calderó ha estat mestre de moltes generacions de reusencs des de tres llocs emblemàtics de la ciutat: l'Escola del Treball, l'Institut Gaudí i l'Escola d'Art del Centre de Lectura. De ben segur, els seus alumnes ens podrien donar una visió eminentment humana del pintor, d'aquest compaginar mestratge i pintura; d'aquest arrelament a la història de la seva ciutat que ha encoratjat a qui el coneixen i l'estimen a formar part d'aquest col·lectiu que s'aplega sota el nom d'Amics de Pere Calderó Ripoll, per tal de retornar-li amb escreix tota la il·lusió i el saber que va introduir en les seves vides".

Són paraules escrites per Rosa M. Ricomà Vallhonrat, directora del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, en el pròleg del llibre "Pere Calderó Ripoll, pintor, professor i pedagog", que resumeixen de forma admirable la vida artística i el mestratge del popular i estimat pintor reusenc.

"La meva pintura és un neo/surrealisme líric", s'ha definit el mateix Calderó. I ha afegit: "Sense més prelació que la pura subjectivitat, descobreixo al primer moment, l'element al que podríem dir-ne: ombra de la realitat, en llocs i espais que enriqueixo amb qualitat de matèria i cromatisme. A més, trobo una projecció abstraccionada del conjunt potencial que s'encobreix darrera de cada ésser i de cada cosa. Plàstica aconseguida amb gran càrrega de vivència i emotivitat".

DE MENUT DESCOBREIX LA SEVA VOCACIÓ.

Pere Calderó Ripoll va néixer a Reus el 25 d'octubre de 1916. Els seus pares, l'Antoni i la Francesca, batejaren al nadó el 5 de novembre a la Prioral de Sant Pere. Cursà els estudis primaris a l'escola nacional regida pel mestre Guardià. De jove, provà diverses professions i estudis. Es matricula a l'Escola Municipal d'Aprenents i de Comerç (després Escola Elemental del Treball, i avui, Institut Salvador Vilaseca), on hi fan classe el pintor Tomàs Bergadà i la pintora Magda Folch, que descobriren i impulsaren les seves qualitats. Allí s'adona el jove Calderó de la seva vocació artística: el dibuix i la pintura, una afecció que convertí en la seva professió i en la seva gran passió.

Un aspecte de l'estudi de l'artista.

El jove Calderó cerca la seva primera feina i es dedica a la pintura decorativa. En aquest temps es relaciona amb un grup d'alumnes, alguns dels quals han estat artistes notables, tal com Ceferí Olivé i Francesc Torné. Tots tres anaven a pintar aquarel·les a les rodalies de la ciutat. Van llogar un estudi-taller, on acabaven i comentaven les seves obres, iniciades a l'aire lliure. Eren membres de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, on hi presentaven obres per a l'exposició col·lectiva de l'any.

SERVEI MILITAR I BELLES ARTS.

El servei militar el porta a Madrid com a soldat de la República. El van destinar com a dibuixant de l'Estat Major de la Brigada, a la secció de topografia i cartografia. Va participar en la guerra civil; acabada la guerra tornà a Reus. Poc temps després fou cridat novament per l'Exercit Nacional de Franco i tornà a Madrid com a dibuixant dedicat a tècniques topogràfiques. Aquesta destinació li permeté tenir les tardes lliures, que aprofità per entrar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando. Allí va rebre lliçons de reconeguts artistes, tal com l'escultor José Capuz i els pintors Julio Moisés Fernández (natural de Tortosa) i Eugeni Hermoso. Això el va portar a practicar amb molt d'encert el dibuix i la figura. Era conegut entre els companys de "mili" com un pintor de mèrit, per la qual cosa els seus superiors li feien encàrrecs. Els estudis de Belles Arts els completà anys més tard a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on va ser professor titular de Dibuix.

Tot i fer la "mili", quan tenia 25 anys, Calderó preparà una exposició individual d'aquarel·les a Reus, que va inaugurar l'1 de juliol de 1941, a la Galeria de l'Orfeó Reusenc, que va obtenir un gran èxit de públic i critica. Finalitzada la "mili" (del 1937 al 1942) tornà a Reus. Ordenà el seu estudi, que compartia amb Francesc Torné; i es dedicà exclusivament a la pintura artística i a impartir classes de dibuix al seu estudi.

TORNADA A CASA I VIDA PROFESSIONAL.

El 1948 és nomenat professor de l'Escola de Treball de Reus i contrau matrimoni a l'església de Sant Joan amb Maria Cabré Roigé, nascuda a Riudecols, amb la qual ha compartit la vida durant 53 anys i de la que ha tingut quatre fills: l'Albert, el Xavier, el Lluís i la M. del Àngels.

El 1950 es nomenat professor de l'Escola d'Art del Centre de Lectura de Reus; el 1965, professor de Dibuix de l'IES Gaudí de Reus. El 2001, a petició dels ciutadans de Reus, l'Ajuntament de la ciutat li concedeix la Menció Honorífica Municipal Individual. El 5 de novembre de 2001, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, inaugura una exposició homenatge, amb motiu de 85è Aniversari del pintor, al Palau Bofarull de Reus, oberta fins el 23 de novembre, dia en què tingué lloc la presentació del llibre "Pere Calderó Ripoll, pintor, professor i pedagog", editat pels Amics de Pere Calderó i del que n'és autor Domènec Solé Gasull. Va fer una magnifica presentació Felip Font de Rubinat, Coordinador territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CALDERÓ ESCULTOR.

A principis dels seixanta, va fer les pràctiques d'escultura al taller del seu amic Modest Gené (Reus, 1914 - Bata (Guinea), 1983), on tingué ocasió de daurar i decorar nombroses obres religioses. A finals del anys cinquanta feu el bust de la seva esposa, Maria. Els anys 1998/99 inicià una col·lecció molt especial per a la seva família: els retrats del sis néts: l'Àlex, l'Olga, la Glòria, la Jordina, la Laura i el Víctor.

SIROLLA: UN ENAMORAT DEL SEU TREBALL.

Joan Sirolla Ribé, en la seva Motivació, escriu en el llibre d'homenatge a l'artista que "Calderó és un enamorat del seu treball. El seu progenitor, que amb seguretat devia ser una persona pragmàtica, volgué que el seu fill fos pintor d'ofici per guanyar-se el pa de cada dia. Però al Pere amb l'ofici li entrà la devoció a l'art de la pintura i aquesta devoció el convertí en un artista analític i pedagog de la pintura". (...) Al llarg de la seva dilatada vida, Calderó ha deixat una estela dels avui ja amics, que han passat per les aules a on ell ha exercit de professor (...), niu d'art per on també han desfilat els reusencs Ceferí Olivé i Francesc Torné Gavaldà". Al final Sirolla denúncia que "Calderó no ha tingut la difusió que es mereix, fins i tot alguns crítics de les seves exposicions han escrit amb sordina. Per això aixequem la veu els seus amics que Calderó no podia deixar de tenir i que, conjuntament amb la seva muller, la Maria Cabré, en moments de defallença, l'han ajudat a suportar certes incomprensions, que avui com ahir, ens costa d'entendre".

OPINIÓ DE LA CRITICA.

"Ens sorprèn el valor d'un home joveníssim amb les qualitats de Calderó, i creiem que si no li passa cap contrarietat, que pot arribar a ser un aquarel·lista que passi la llinda dels que es dediquen a aquesta modalitat de pintura. Li he observat en aquella joia del saló de les "Galeries Torrell", de la Llibreria Nacional i Estrangera les seves 21 composicions, i només indicar-li que hagués gosat rebaixat la quantitat per la qualitat, diríem prou en lloança seva". (...) "Esperem que transcorregut algun temps, per exemple dos anys més, i poder deure el desenvolupament de Calderó , per poder-li admirar producció, sense titubejar i sense haver-li de posar reserves a la seva pintura". (Diari de Reus, 24 de maig de 1936).

UNA MAGNIFICA FLORACIÓN DE BELLEZA.

"La modestia y la sensibilidad, unidas al constante esfuerzo creador, llegan a resultados que nos está demostrando Pedro Calderó en la exposición de pintura que exhibe en el Centro de Lectura", escrivia A.C. el 1960 en el Setmanari Reus sobre Pere Calderó en la seva trajectòria com artista. I afegia que "nos permite dominar la totalidad de las características de su arte, que se afirma como una magnífica floración de belleza y de inteligencia, fundamentada en sólidos conocimientos técnicos, cual corresponde a la categoría profesional del autor".

Referint-se al color, subratllava que "El color, sujeto al concepto más que a un realismo sensorial, se pone al servicio de la forma, mientras ésta, prescindiendo del volumen, se desarrolla generalmente en sentido plano, consiguiendo una mejor rotundidad expresiva sobre la base composicional".

També comenta la importància de la figura humana en Calderó: "La figura humana, su tema predilecto, se repite, afinando en cada lienzo su peculiar ternura, aureolándose de un delicado resplandor poético que constituye un rasgo permanente de su mensaje artístico, que es el de la visión idílica de una realidad depurada, ingrávida, casi angélica".

OPINIÓ DE FONT DE RUBINAT.

Felip Font de Rubinat, Coordinador territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fou alumne de Pere Calderó. Cal destacar les seves paraules en l'acte de presentació del llibre "Pere Carderó Ripoll, pintor, professor i pedagog". Font de Rubinat digué què és fàcil parlar de Pere Calderó "com a professor, fins i tot com a ciutadà, com a un referent humà de la ciutat de Reus", i destacà "la seva dedicació permanent a l'ensenyament de l'art"; també pel bagatge i la predisposició que ha deixat, la seva qualitat humana, la fidelitat a la ciutat i amb el seu ofici. Però, a més a més, Pere Calderó "és un artista amb una obra pictòrica de qualitat" (...); "és un artista que ha assolit un estil personal i inconfusible". Al final de la seva intervenció, Font de Rubinat assenyalà que "la qualitat de Pere Calderó reclama un futur estudi en profunditat de la seva obra, que el situï i ens la expliqui en els paradigmes artístics del temps en que s'ha anat fent".

Continuació de la crònica.