GALERÍA BLANQUERNA
Otra exposición de singular relieve fue la presentada en la Galería Blanquerna de la Generalitat de Catalunya en Madrid, desde el 14 hasta el 28 de mayo de 2000, bajo el título "El Camp de Tarragona i la Costa Daurada a Madrid", organizada por la Delegación de la Generalitat de Catalunya en la capital de España, con la colaboración de la Diputación de Tarragona y el Departament de Cultura de la Generalitat, en la que presento treinta óleos y cuatro dibujos. Presenta el catalogo el delegado del Gobierno de la Generalitat, Josep Gomis Martí, y escribe un destacado comentario a su obra, el periodista especialista en Arte, Vicent J. Amiguet.
Portada del catálogo de una exposición en Alemania
HOMENAJE A LA GUARDIA CIVIL
Tras dos años de intenso trabajo, Tomás Olivar presenta una magna exposición con obras de gran formato en homenaje a la Guardia Civil, con temas referentes a las actividades humanitarias del Cuerpo, a la defensa del orden y la ley en la sociedad actual y a lo largo de su fecunda historia al servicio de España. La exposición fue inaugurada el 12 de octubre en el Tinglado 4 del Moll de Costa del Puerto de Tarragona, bajo el patrocinio de la 431 Comandancia de la Guardia Civil de Tarragona y de la dirección general del Cuerpo. Son obras que reflejan las múltiples actividades de la Benemérita y su espíritu de servicio a la sociedad. Abarcan desde las actividades de la Guardia Civil rural hasta la vigilancia del Cuerpo en las playas; desde el fenómeno del "maquis" en la postguerra española, hasta la interceptación de pateras en la costa; desde su participación en acontecimientos deportivos y taurinos, hasta su singular presencia en solemnidades religiosas.
El objetivo del pintor era transmitir a la sociedad actual el buen hacer y el espíritu de servicio de la Institución a lo largo de más de 155 años de historia, basado en la disciplina, el sacrificio, el espíritu benemérito y la lealtad. La exposición, que tuvo una gran resonancia, contribuyó a enriquecer la memoria histórica de los ciudadanos. La muestra pretendía rendir, también, un sentido homenaje a aquellos miembros del Cuerpo que han inmolado su vida en defensa de los ideales de la libertad y la seguridad de las personas, y a sus familiares.
La historia y los hechos de esta admirada Institución quedan reflejados en los libros, los escritos oficiales y las crónicas. Pero el espíritu del Cuerpo quedó admirablemente plasmado en esta magna exposición, que refleja la amplitud de misiones y la labor diaria del servicio, y es un compendio artístico de sus actividades al servicio de la sociedad desde su fundación hasta nuestros días.
Tomas Olivar inaugura una exposición
TARRAGONA: LA PART ALTA
"Tarragona: La Part Alta" ( 22 de mayo - 12 de junio de 2003) es una exposición que obtuvo singular éxito, exhibida por el artista en la sala de Colegio de Ingenieros Industriales de Tarragona, antigua Casa del Degà, situada junto a la Catedral, en la Part Alta de la ciudad. La muestra estaba integrada por 25 obras, la mayoría óleos sobre tela de gran formato, que muestran aspectos inéditos de la Part Alta de Tarragona. Olivar abre al público el auténtico corazón de la ciudad. Una urbe antigua y renovada, con el encanto especial y único de los siglos que la contemplan. El pintor ha arrancado de las piedras milenarias el embrujo de unos colores que emocionan y el encanto de rincones entrañables y únicos. Luis Maestre Oliva, presidente del Colegio de Ingenieros, hizo la presentación del artista y de su obra. Refiriéndose a Olivar, manifestó que "es un pintor de una gran personalidad artística y humana". Añadió que "la obra de Tomás Olivar es una expresión más de la Part Alta como referente de la historia de Tarragona. Ha sabido expresar con su sensibilidad lo muchos querrían decir, pero no saben".
UN LIBRO DE DIBUJOS SOBRE PUEBLOS Y CIUDADES
Dentro de su actividad artística, hay que destacar la edición de un libro de dibujos sobre los pueblos y ciudades de la provincia de Tarragona, bajo el título de "La força dels pobles", que se publicó en fascículos y con gran éxito en el Nou Diari de Tarragona.
OLIVAR EN SU ESTUDIO
Tomás Olivar tiene su estudio-taller situado en un inmueble del Pla de la Seu, un lugar histórico y privilegiado de la Tarragona romana. Desde allí toma el pulso a la ciudad porque la ama. Durante los últimos años, entregado de forma absoluta a su pasión, ensaya nuevos caminos para el arte, que enriquecerán, sin duda, su larga y espléndida trayectoria como paisajista. En su estudio del Pla de la Seu pinta sin descanso desde que amanece, - cuando Tarragona despierta de nuevo -, hasta la hora solemne del atardecer, lo que imagina en sueños por la noche. La inspiración siempre lo encontrará pintando; sus pinceles nunca se jubilarán. La pintura, el arte, es su vida, su gran amor; su felicidad; el trabajo de siempre, vocación irrenunciable de su niñez y armonioso afán en la senectud.
F. BASCO GRACIÀ.
Tomás Olivar inaugura una exposición suya en la Diputación
Reproducimos a continuación cuatro articulos de Joan Maria Pujals i Vallvé, ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, publicados en el Diari de Tarragona, comentando obras del pintor:
LA LLUM I EL COLOR DE LA MEDITERRÀNIA
"La llum i el color de la Mediterrània, les pobles i la seva història, la gent i la cultura romana han fornit la vocació pictòrica de Tomás Olivar, professor i artista vinculat a Tarragona. Aquest article neix de contemplar una il·lustració que ens mostra un paisatge del Camp de Tarragona d'un cromatisme viu, a mig camí entre la realitat i el somni, entre la llum i la fosca. Ni el mot crepuscle ni el seu sinònim, el llostre, expressen exactament el moment precís d'aquesta llum i d'aquests colors realment astorats, sobtats, cm un silenci produït de cop i volta entre una xerrameca d'ocells, per un soroll anònim que irromp entremig de l'assemblea i en paralitza l'enraonia. Les blancs de les cases del primer terme són uns blancs enlluernats, cm si el sol se n'hagués apartat ten ràpidament que l'ombra encara no ha tingut temps de ocupar el seu lloc. El mateix cas les passa als blaus; són cm l'altra cara de l'ombra.. En canvi, els verds mantenen la seva intensitat original, mentre les palmeres agafen un mimetisme que les confon amb el seu entorn. Les muntanyes del fons fan de suport d'un cel que es una autèntica allau de colors crepusculars.. Al llevant del panorama, uns colors oberts i daurats són com el vessament d'un gresol d'or. A ponent, uns morats encastats en un cel d'un blau intens són el presagi d'una nit incerta i esquerpa. La lluita de colors d'aquest cel de ponent es un resum del cromatisme del Camp de Tarragona, que en el paisatge que podem contemplar assaja la síntesi d'una hora indefinida. El paisatge correspon a la part de darrere de les muralles de Tarragona, enllà del Camp de Mart. A la nostra Esquerra sentim la presencia latent del Passeig Arqueològic".
UN ASTORAMENT DELS COLORS
"Tomás Olivar s'endinsa en el paisatge a través d'un laberint de colors, com l'explorador cobejós d'aventures dins una jungla frondosa. En la contemplació d'una pintura d'Olivar, us sentiu envaïts de llum i colors resplandents. Tanmateix re no es irreal. En plena primavera, si us fiqueu en la pell del paisatge, la sensació d'una embriaguesa cromàtica és la mateixa que trobeu en una pintura d'aquest artista. En la visió de la vila d'Argilaga, que és a la imatge que il·lustra aquest comentari, podeu experimentar una sensació en què l'única cosa que té d'irreal és que ha estat sostreta o traslladada de la realitat i situada en un altre temps, el temps de l'art, exempt del jou de les estacions meteorològiques i cronològiques. Un dia de primavera, com el plasmat en aquesta pintura, passejant per un caminal entre ametllers florits, i entre la ufana d'herbes i plantes, sentiu que les colors us envolten materialment, us esgarrinxen materialment la pell com una sedosa carícia de l'aire. La mateixa ombra dels arbres multiplica la presència vegetal i els vostres peus sembla que trepitgin un somni quan i passin pel damunt. Com perfumades papallones, les flors del ametllers voletegen i broden un tros de cel com un quimono japonès. Al fons del paisatge, les cases d'Argilaga apareixen colgades de llum i colors, com una pluja d'estels en una nit d'estiu resplendent de tan pura. Tota aquesta pintura és un astorament de colors. diríeu que l'Arc de Sant Martí s'ha trencat, s'ha fet a miques i s'ha vessat sobre aquest paisatge de l'Argilaga. La metamorfosi dels ametllers va madurant com una flama que ha estat arbre i fruita i foc i cendra i finalment pols del camins per a tornar a la terra i reprendre de nou el cicle redimit i reciclat per l'art. Cada nova pintura de Tomás Olivar és com un petit miracle en què la natura retorna als seus orígens i els colors retroben un paradís perdut".
TARDORAL AL CATLLAR
El Catllar, 1994
Som al Catllar, vora l'antiga torrentera del Gaià per mor de la resclosa, escassament porta aigua. Però el paisatge no ha renunciat a la terra, i els colors de la nostàlgia, fidels a la tardor, retornen del somni galàctic de l'enyor... El pintor sembla que tingui pressa a alliberar els colors de la caverna del somni, que irrompen amb tota la seva forca, com una ària impetuosa de Puccini, que envaeix sobtadament l'espai sonor des del cim més alt.
En aquesta pintura tardoral del Catllar, de la qual neix el comentari, l'explosió cromàtica es instantània. L'astorament dels colors és una constant en la pintura de Tomás Olivar. Fins i tot la mateixa tardor sembla que s'hagi precipitat, i ha abocat tots els seus colors d'una vegada i per totes. Els arbres del primer terme reflecteixen tots els matisos dels ocres o saurs, or, mel, ambre, maragda, turquesa, anyil, safir, robí... La tardor ha trencat la seva vidriola de colors i el paisatge és un devessall de roses de llum, com la rosassa esplendent d'una catedral sota l'embat del sol. El meravellós ordre d'aquest devessall evita el caos de tanta vehemència. L'excés és contingut per l'hora baixa, i un cel que lluita amb el crepuscle és porpra i és vaixell i vers el mar de la nit en el cruel naufragi dels colors... L'albada retornarà els colors, potser més emmagrits i amb una mica més de recança, tal com ho evoca Màrius Torres:
"El sol, un vell sense esperança
tímid com un infant s'acosta;
i cada tarda, quan se'n va a la posta,
té una mica més de recança.
Avara dels colors fugaços, la tardor pararà la falda per recollir les fulles seques, i tot el terra serà com la paleta d'un pintor on els colors no perden l'esperança.
UN PAISATGE DE CORNUDELLA
Cornudella, 1993. (IV)
Un paisatge de Cornudella forma la pintura que motivo aquest comentari. Tomás Olivar, un cop més, demostra la seva fidelitat a la tardor, de la qual, el poeta Màrius Torres en va dir: "l'orba estació que condemna les flors". Certament la tardor pot condemnar les flors, però no pas els colors, ans al contrari, la metamorfosi dels colors en la natura, durant aquesta estació, adquireix uns matisos d'un cromatisme insòlit. la generositat de la tardor arriba a tal extrem que a poc: a poc va despullant se dels seus colors i els escampa per tots els comins, estenent una catifa que cruix sota els nostres peus. Les fulles seques ens fan trobadissos els colors de la tardar... En canvi, la primavera és més egoista, no deixa coure els seus colors frescos i els reté avarament a la mà dels arbres i de les plantes. La vinya que figura en aquest paisatge de Cornudella ha tingut una transformació cromàtica prodigiosa. Un ocre batut com el coure ha substituït el verd ostentós dels pàmpols estivals. Els pàmpols han agafat aquell color de crepuscle vespertí, quan el sol s'enfonsa a la muntanya, i que es el color d'un vi ranci jove i vigorós. Aquests ceps tardorals ofereixen oro unes tonalitats vinícoles, com un últim homenatge al vi del Priorat, amic del recés ombrívol i del silenci monacal d'un celler, com en aquells antics monjos de la cartoixa d'Escaicidei. En segon terme de la pintura, el Montsant posa color a la solitud; un blau, entre terral i celest, evoca la ruta de la terra al cel, camí fresat pels cenobites d'aquella muntanya. Tomás Olivar, amb aquest paisatge de Cornudella, ha fet un homenatge als símbols ancestrals del Priorat: el vi, el Montsant, i, en definitiva, la geòrgica tardor que transforma els colors i els retorna a la terra per fecundar una altra primavera...
JOAN MARIA PUJALS,
EXCONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Inicio de la Crónica.
